The Best App For Monitoring Students

El seguiment dels blogs dels quals estic subscrit, m’ha portat avui a llegir dos bons articles, entorn al possible control de les pantalles dels alumnes per part del professor. Aquest és un tema recurrent en els claustres, i més si es treballa en un entorn 1×1. L’enfocament de tots dos articles era però ben diferent. Un d’ells, desgranava tot un seguit de recursos per a poder portar a terme aquest control, i l’altre reflexiona entorn el paper del professor a l’aula, la dinàmica a desenvolupar i de l’ús que se’n pot demanar als estudiants amb els dispositius. El primer és adequat per aquells docents que volen continuar sent el centre de la classe, i tenir el control de la mateixa amb metodologies tradicionals i poc innovadores. El segon ens pots ajudar a aquells que creiem que, tot i les dificultats, cal avançar en la introducció de noves maneres de gestionar i fer a l’aula. Evidentment m’identifico més amb el segon article, i és per això que el reprodueixo en aquesta entrada. Espero que us agradi i ens ajudi a reflexionar…

Hooked On Innovation

About a year ago, we decided after much input to open up YouTube Safe Search for students.  While there can be a lot of mind-numbing videos about squirrels on jet-skis, there is also a large amount of instructional content on there.  Want to learn how to do Photoshop?  Or maybe just the right way to carve a turkey? It’s all on there.

Being a 1:1 iPad school district means that anything we enable on the filter side, pretty much goes out to all students since it’s all at their finger tips.  It’s taken some time for teachers to adjust to this new student-centered focused on learning versus the teacher as “disseminator of all information” model.  One thing we’ve noticed throughout this initiative is that a lecture-based, teacher at the front, method of instruction lends itself to more distraction and less educational use of the devices.  As teachers have shifted the…

View original post 800 more words

Configurar (correctament) Apple TV per l’ús a l’aula

L' Apple TV és un petit aparell que permet enllaçar sense fils dispositius iOS (iPad, iPhone, iPod) o OS (gamma ordinadors Mac) amb televisors, projectors…

Per tant és ideal, i m'atreviria a dir revolucionari, a les dinàmiques d'aula que es poden establir en un entorn d'ipads 1×1 com el que tenim aquest curs a l'ESO. Ara bé, sense una bona configuració prèvia de l’aparell, aquestes bones dinàmiques es poden convertir en una autentica jungla, on domini la llei del més fort, o ràpid! 😉

M'explico, actualment l'aparell que estrenarem ve amb la configuració antiga, quan bàsicament el seu ús estava pensat per un entorn domèstic. I per tant no disposa de codi d'accés per enllaçar-lo amb els dispositius. Això vol dir que qualsevol persona (alumne, mestre..) pot projectar el seu dispositiu quan vulgui; i des d'on vulgui! Doncs l'enllaç entre Apple TV i dispositiu es fa via WiFi, així inclús una persona que no estigues present a l'aula podria “prendre” la pantalla si comparteix el mateix WiFi, com pasa a la majoria de centres. Aixi doncs que cal fer? Crear diferents lineas WiFi per cada aula, grup…? No!! Simplement actualitzar al nou software que va aparèixer fa alguns mesos amb la versió 5.1. Aquesta permet configurar l'utilitat AirPlay (la que permet la connexió sense fils amb els dispositius) a tres nivells:

• Obert – qualsevol dispositiu que usi el mateix WiFi pot enllaçar amb l'aparell lliurement. Ideal en un entorn domèstic, doncs la mateixa contrasenya del WiFi ja evita l'accés d'estranys.
• Amb contrasenya – cal introduir una contrasenya, sempre la mateixa, per enllaçar. Apropiat quan restringim l'ús a determinats membres, podria ser el cas si sol volem que accedeixi exclusivament el professorat.
• Amb codi d'accés – l'Apple TV genera un codi nou cada vegada que algú es vol enllaçar, aquest codi és visualitza a la pantalla receptora (televisor, PDI, pissarra…). Opció fantàsTICa en un entorn 1×1, doncs només els presents a l'aula poden accedir-hi, i a més, sempre que l'usuari en ús, alliberi la seva connexió. Això vol dir que no és pot boicotejar la projecció en ús, ho sento “thug boys” 😉

Per configurar aquestes opcions, un cop actualitzat el software de l'aparell, cal anar a Configuració >;;; AirPlay >;;; Accés pantalla >;;; i escollir l'opció desitjada.

Recordeu que a una entrada anterior havíem mostrat una guia de consulta ràpida, per saber com fer-ne l'ús més bàsic a l'aula.

També està en marxa una nova actualització, actualment en fase beta, que permetrà enllaçar un teclat via Bluetooth a l'aparell, pensat sobretot per facilitar la interacció amb el nostre iTunes, i segurament obrint el camí a la futura televisió d'Apple…

;

Publicat amb Blogsy

Escurçador d’adreces

Imaginem que estem a l’aula d’ordinadors o en un aula en que cada alumne té un portàtil i volem que tots visitin una determinada pàgina web. Si hem fet un enllaç a aquesta pàgina al bloc de la classe, si hem enviat un mail a tots els alumnes amb l’enllaç preparat per picar a sobre o si l’hem penjat al Dropbox, no hi cap problema, els demanem als alumnes que hi vagin i ja està. Però hi ha una possibilitat, que com a mínim als grups de Matemàtiques de segon d’ESO, ens està donant molt bon resultat: l’ús d’un escurçador d’adreces (per exemple, el que ofereix goo.gl).

Entreu a http://goo.gl/, escriviu o enganxeu l’adreça que voleu  visitar amb els vostres alumnes, premeu el botó que diu “Shorten” i us donarà una nova adreça molt curteta, sempre comença amb http://goo.gl/ i després només hi ha CINC caràcters que són els que haureu de transmetre als vostres alumnes. Molt més fàcil que haver de transmetre llargues adreces amb noms en altres llengües, guionets baixos, barres, etc, etc.

Per exemple, si volem que els nostres alumnes entrin a http://escolasadako.wordpress.com/2012/01/31/sak-de-contes-la-rateta-que-escombrava-lescaleta-video/ només cal que els diem que escriguin http://goo.gl/TKOZy i els podem repetir: T K O Z y

Què és #pencilchat?

És un hashtag de Twitter (si voleu saber què és un hastag cliqueu aquí) en clau d’humor que parodia els arguments i les excuses habituals al voltant de l’ús a l’aula de les TIC.

Aquí us presentem alguns exemples:

Placing erasers on pencils only encourages students to make mistakes [#]

You let your students take their pencils home…but they might not use them for learning, I hear they draw with them too?! [#]

Un parell més:

• Em nego a fer servir llapis en les meves classes fins que els fabricants no trobin una manera de limitar el que els alumnes poden escriure amb ells (“I refuse to use pencils in my classroom until manufacturers figure out a way to limit what students can write with them” [#])
• Estic farta dels que decideixin gastar tants diners en tots aquests llapis sense donar als mestres la formació necessària (I’m sick & tired of policy makers paying for all these pencils without providing professional development [#])

Podeu trobar moltes més d’aquestes frases aquí