“La insoportable levedad de las TIC” (2) i de la transformació educativa

Una pana a l’AVE m’ha fet retornar cinc anys enrera, i recordar l’article “La insoportable levedad de las TIC” que vaig escriure al blog llavors…

L’anunci per la megafonia que el tren s’endarreria dues hores per un problema tècnic, ha encès d’entrada en mi un esclat d’indignació continguda, compartida tímidament amb el meu company de seient, és el que té viatjar al “vagó silenci” i superar la cinquantena suposo. “Trigarem quasi cinc hores a fer el trajecte” – espetega el meu company – “Quasi el doble del programat!” – continuava, mentre jo assentia mut amb el cap amunt i avall, com aquells gossets que de petit veia a la safata de darrere d’alguns cotxes, sense dir res més, que per això és el “vagó silenci”, i la intolerància amb el més petit decibel es palpa amb aquells girs de clatell amb mirada fulminant! Així doncs, tornem al que estàvem fent, el meu company a reprendre la becaina, i jo he abandonat la visualització de la pel·lícula per endinsar-me en el pensament del temps, el temps de viatge que s’allarga, els viatges tan llargs que de petit feia en tren i això m’ha dut aquí. Recordant que vaig escriure l’article també una tornada de Madrid, on descrivia la meva vivència amb l’ús de la tecnologia, i la lleugeresa de la durada dels seus aprenentatges… En aquell article em reconeixia apassionat, i ara, que han passat cinc anys, cinc ja?! Sí! Aturat, i mira enrere… rebobina a tota velocitat, i torna a bobinar… i pausat uns instants en aquells moments significatius que has viscut. ¿Quants us en surten? Deu ni do si!! ¿Quants d’aquests moments has viscut i compartit amb d’altres…? La majoria segurament…

Després d’aquests cinc anys, observo que sobresurt una idea força en el corrent de transformació educativa que estem immersos molts centres, i amb la que justament finalitzava llavors l’article: “it’s the methodology, stupid!”. I alhora aquella “insuportable lleugeresa” que parlava, s’ha convertit en un estat en si mateix en el que estem aprenent a moure’ns cada dia, cada nou curs. On el treball conjunt amb els companys i companyes sens dubte ho continua fent engrescador, i també esgotador en molts moments, però, si més no per mi, altament estimulant. ¿Continuem el viatge…?

Advertisements

Quant a Manel Sayrach
I am a teacher of physical education and "coach" ICT in School Sadako Barcelona. I love researching new technologies and their possible application in the educational world. Currently working in a 1:1 environment with iPad. Apple Distinguished Educator Class of 2013. Soc professor d'educació física i "entrenador" TIC a l'Escola Sadako de Barcelona. M'apassiona investigar les noves tecnologies i la seva possible aplicació al mon educatiu. Actualment treballant en un entorn 1:1 amb iPad. Apple Distinguished Educator Class of 2013.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: