El Pensament Computacional a les escoles

Fa uns dies, veient el vídeo de Jeannette M. Wing, sobre el pensament computacional ( Computational Thinking  – CT-, http://youtu.be/C2Pq4N-iE4I), vaig refermar la idea de que en la educació del segle XXI és necessària la introducció a les escoles de aquest tipus de pensament.

Però, la primera pregunta que ronda el cap de qualsevol de nosaltres quan sentim aquest concepte es, ¿que és això del pensament computacional?

Doncs, la veritat es que no hi ha acord sobre com definir-ho però si el que es vol expressar i definir amb aquest concepte i la seva importància en l’educació actual del nostres fills.

Per començar a desgranar aquets concepte o idea, intentaré enumerar el que el professionals del CT creuen que no és.

No és pensar com un ordinador. Els ordinadors, tabletes , telèfons intel·ligents  i altres dispositius per a les TIC’s no pensen. No és estudiar les computadores. I encara que és molt important, tampoc és estudiar els llenguatges de programació i les aplicacions obtingudes.

Podríem dir que el objectiu del pensament computacional és la comprensió de com funcionen les coses, per que poden sortir malament,  preveure el resultat segons la acció  i valorar la opció correcte davant un problema. Potser creiem que és el pensament racional, però realment és més enllà del pensament racional i lògit, Es una barreja de pensaments que portaran a la persona a un únic pensament i una única solució possible davant de cada fet concret sense interferències emocionals.

Dins de aquesta deriva tecnològica actual, a on ningú pot assegurar quines seran les ‘modes’ tecnològiques de aquí a cinc anys, la comprensió del CT i la capacitat de aplicar-ho serà el que diferenciarà als nois que han estat educats per l’ús del CT dels que no han trobat un espai per aquesta competència.

Potser, una de les definicions mes valorades i acceptades es  que el Pensament Computacional son els processos del pensament que intervenen en la formulació de problemes i les seves solucions, perquè aquestes solucions estiguin definides i representades de una manera efectiva per ser executades per una persona o equip de procés de informació.

Arribats a aquest punt, on podem començar a donar forma al pensament computacional, es quan entrem de nou a un altre plantejament. ¿És una nova forma de pensar?.

No, no és cap forma nova de pensar. Simplement és saber conjuntar varies maneres de pensament i treure’n profit de totes elles per donar forma a aquest pensament.

Jeannete ens diu que ‘el pensament computacional és la unió del pensament lògic ( pensament primari, racional), el pensament sistèmic ( elements interrelacionats), el pensament algorítmic (seqüencies per resoldre una qüestió o problema) i el pensament paral·lel o lateral ( solucionar un problema a partir de la imaginació).

 

Y, ¿per que és necessari incloure’l a l’educació?

Els experts en la matèria, el ISTE i la  CSTA  ens diuen el següents beneficis en el ús del TC:

  • Organitzar i analitzar lògicament la informació.
  • Representar la informació mitjançant abstraccions, com els models i les simulacions.
  • Automatitzar solucions fent ús del pensament algorítmic, establint una sèrie de accions ordenades per arribar a la solució.
  • Identificar, analitzar i implementar possibles solucions davant d’un problema amb el objectiu de assolir la combinació millor i mes efectiva.
  • Generalitzar i transferir aquest procés de resolució per que pugui ser capaç i es pugui fer servir per solucionar gran varietat de problemes.

Si aconseguim que els alumnes puguin tenir present aquest pensament i fer-ho servir en aspectes concrets de la vida poden assolir unes actituds específiques tipus:

  • Confiança en el maneig de problemes complexos.
  • Persistència i no defalliment en treball de problemes de gran dificultat.
  • Tolerància a la ambigüitat.
  • Habilitat per fer front a problemes no estructurats.
  • Habilitat per treballar i comunicar-se amb altres per assolir una solució comú.

Com a conclusió ens podem preguntar si tot això es útil.

Si tenim en compte que cada cop mes les computadores està entrat de forma massiva a l’aula, sigui per ordinadors personals, portàtils, tablets o smartphones o altres formes que encara no coneixem, ens adonem que moltes vegades raonem i pensem amb computadores. És una manera instructiva i diferent de compromís amb les noves tecnologies, i amb el mon al que hi anem avocats. És un pensament complementari a altres formes de pensar i raonar, que permet veure el mon des de el punt de vista de un computador. És útil per obtenir una comprensió del mon que ens rodeja i poder modelar les coses des de una varietat de perspectives, fent servir en cada moment la predominança del pensament que mes convingui, sense renunciar al anàlisi des de un altre.

Finalment, el pensament computacional es útil mes enllà de la informàtica. Ens dona una idea del que pot ser i no pot ser calculat, i anima als alumnes a investigar com elaborar models computacionals de problemes que res tenen que veure amb la informàtica.

Apliquem l’exemple de rentar-se les dents. Si apliquem el pensament computacional a aquesta activitat, el nostre “processador” humà està en disposició de interactuar amb altres sistemes per assolir el resultat. Tenim un estat inicial ( dents, raspall, pasta) i un estat final ( dents netes, raspall guardat, pasta tancada).  Hi ha molts algoritmes de acció per arribar del estat inicial al estat final, i la correcta elecció de aquest algoritme dependrà de molts factors, començant per la capacitat del processador i dels recursos ( queda pasta al tub?, hi ha got per glopejar?) .

Pensem cada un de nosaltres des de cada pensament per separat ( lògic, algorítmic, sistèmic, lateral) com executar la acció, o pensem com ho podríem fer des de la base del pensament computacional.

Acabo amb la ferma idea que el pensament computacional influirà en tot el mon i en cada camp de treball. Aquesta visió ens planteja un nou repte educatiu a la nostra societat. Especialment als nostres fills. Ells son els que acceleraran els avanços tecnològics i viuran demandes socials monumentals. Ells estaran obligats a revisar les qüestions mes científiques i socials de la computació.

Us deixo alguns links de interès:

http://es.calameo.com/read/0001706219b41fc6bccf9

http://bluebrain.epfl.ch/

i una història de treball col·laboratiu amb pensament computacional. El Equip Tigre de la missio Apolo XIII

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: