“La insoportable levedad de las TIC”

Avui estic viatjant sol! Una estona llarga, i miro d’Imposar-me pauses de desconnexió de gadgets electrònics per fruir del paisatge i alhora fer anar el cap, bé això darrer crec que ho faig a tota hora…

Camí de Madrid el paisatge va sent ben variable, i els meus pensaments també: els llargs viatges de petit a Andalusia, quan el trajecte incloïa fer nit al tren / l’avanç de la tecnologia en general / petits poblets abans aïllats / com Internet uneix tot i tothom en segons / l’emocionant incertesa del desconegut / l’evidencia de la geolocalització…

També he pensat força amb la feina, no ho puc evitar! Part de la meva dedicació professional gira actualment entorn les TIC i/o TAC. És una vessant que haig d’admetre que m’apassiona, em motiva i m’omple. És a dir, l’esforç que em suposa em retorna amb escreix en forma de satisfacció. Observo en mi el paisatge del trajecte ple de verd frondós, ple de vida i molt diversa; arbres, matolls, males herbes també! Però em reconec avançant còmode tot i les dificultats. Identifico també d’altres paisatges, i sóc conscient que cadascú viu el seu camí a les TIC de formes ben diverses; un cim escarpat, un desert on no hi tens ningú al teu voltant, un riu al qual llençar-se i deixar-se portar, o en el que vols nedar contracorrent, potser un camí planer i… aparteu-vos que ve baixada! O inclús endinsar-se en un túnel del qual no hi veus la sortida… Sigui quin sigui el camí de cadascú, difícilment hi ha marxa enrere. Cal seguir avançant!

A la nostra escola, aquest ha estat un curs on s’ha traçat un trajecte prou ambiciós. Conscients però de que els paisatges son diversos per a tothom. La resposta del claustre ha estat i continua sent excepcional! Aixi i tot el recorregut en alguns moments pot ser frustrant. I d’aquí el títol del post “La insoportable levedad de las TIC” amb una clara referencia al llibre de Milan Kundera.

“…l’inutilitat de l’existència i la necessitat de l’etern retorn, pel qual tot el viscut ha de repetir-se eternament, només que en tornar ho fa d’una manera diferent, ja no fugaç com va passar al començament.”

Aquesta lleugeresa està present en l’aprenentatge i ús de les TIC. El que avui has après, al poc temps haurà canviat. Les eines que emprem ara, seran substituïdes per noves en un futur. Aquest és un escenari en el que no hi estàvem excessivament habituats al nostre entorn, i això ens fa sortir fora de la zona de confort. Però tampoc no ens ha d’amoïnar més del necessari, també pot ser una magnífica oportunitat de canviar metodologies i estratègies. Fa uns dies, als comentaris d’un post que parlava sobre les potencialitats de les tauletes, un visitant ens va increpar de voler ser cools i uns llepaculs del difunt Jobs… El de menys és si és aquesta o aquella eina, li vaig respondre. I emulant a un compatriota seu, afectuosament vaig dir-li, “it’s the methodology, stupid!”😉

;

Quant a Manel Sayrach
I am a teacher of physical education and "coach" ICT in School Sadako Barcelona. I love researching new technologies and their possible application in the educational world. Currently working in a 1:1 environment with iPad. Apple Distinguished Educator Class of 2013. Soc professor d'educació física i "entrenador" TIC a l'Escola Sadako de Barcelona. M'apassiona investigar les noves tecnologies i la seva possible aplicació al mon educatiu. Actualment treballant en un entorn 1:1 amb iPad. Apple Distinguished Educator Class of 2013.

5 Responses to “La insoportable levedad de las TIC”

  1. Marta Segura escrigué:

    Fantàstica reflexió i estimulant travessia… M’agradaria quedar-me amb una paraula, entusiasme! Quan el que fas t’entusiasme, et motiva i t’omple fins i tot el cim més alt i la pujada més forta es converteix en un camí planer. El “quid” de la nostra feina, a més, és que en la travessa hi ha persones que ens transmeten i ens empalten del seu entusiasme i això es contagia i fa el camí molt més emocionant. Calen persones entusiasmades que creguin en coses i que tinguin el do, la generositat i la paciència de saber-les transmetre i saber-les compartir. Gràcies Manel!

  2. Sònia Franco escrigué:

    Gràcies Manel per compartir viatge i reflexions😉

  3. Esther Palacios escrigué:

    M’ha encantat el post sobre la insoportable levedad de les TIC. M’hi reconec escalant el cim… queda tant de camí… I després d’haver arribat… em quedaria en el confort del camí après… però el repte és avançar explorant noves fites, nous horitzons… en continents més allunyats o en paratges desèrtics…, he passat pel desert també, i de tant en quan hi veig miratges… m’he llençat també al riu, moments d’ofec, moments de bany reparador i balsàmic. També he entrat al túnel, però hi veig resplendent la llum dels guies que han travessat abans la foscor. Gràcies MANEL, quin tast poètic auqest viatge teu en solitari. M’ha encantat!

  4. jaumepsayrach escrigué:

    Manel, t’ho diuen d’altres:el teu article és molt interressant i bonic. M’hi afegeixo, el teu escrit sobre la insoportable lleugeresa en la profusió dels enginys (d’altra banda tan útils, agafats amb seny i mesura), M’ha agradat molt. Però més que fixar-me en el vessant tecnològic, m’aturo en l’aspecte “literari” del teu escrit: en la sensibilitat humana, en com raones servint-te de la imatge bonica d’un viatge (sigui a Madrid, sigui a Andalusia). Felicitats! I gràcies pel teu comenntari. JP.i

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: