El vídeo joc com a model educatiu.

Darrerament he estat llegint moltes entrades en blocs diversos i en tuits sobre el vídeo joc com a model educatiu. Hi ha molta literatura sobre el paper del joc en el procés d’aprenentatge, però els docents ens queixem sovint que els nostres alumnes passen massa temps jugant a l’ordinador. Tenim raó en queixar-nos? Ara resumeixo una entrada al bloc d’Edutopia, de la fundació George Lucas, que recomano molt, sobre el model del vídeo joc per a l’educació.

Què fan els nostres alumnes quan juguen a vídeo jocs?

Contínuament recomencen el joc quan s’equivoquen i insisteixen fins arribar al nivell següent, adquirint les destreses necessaris per superar les dificultats proposades. Cada cop que juguen aprenen noves destreses que els seran necessaris per seguir progressant en el joc.

A les nostres classes veiem tant esforç?

Mentre juguen van rebent “feedback” immediat sobre el seu progrés, sobre com van assolint els objectius del joc. Feedback que els ajuda a jugar millor per tal de passar de nivell.

A classe, informem els nostres alumnes sobre els seus avenços d’aquesta manera?

Cada joc té un propòsit final, vèncer el joc. Però, estan dissenyats de tal manera que qualsevol jugador pot anar aconseguint petites fites mentre juga. Quan comences un joc, penses en superar el primer nivell, no en l’objectiu final. La majoria de jocs tenen nivells diferents de dificultat, pot jugar el jugador novell al nivell de principiant i el jugador experimentat al nivell d’expert.

A la classe, posem objectius reals per a cada alumne cada dia?

A cada moment, els nostres alumnes han d’escollir com jugar, quan fracassen tornen a començar per tal de superar els seus objectius i cada cop més juguen on-line de manera col·laborativa, demanant consells a altres jugadors i alhora són jutjats pels altres jugadors.

Estem incorporant el treball col·laboratiu i l’avaluació entre iguals al nostre treball?

Source: http://www.edutopia.org/blog/education-game-gaming-technology-tools-design-project-mary-beth-hertz

6 Responses to El vídeo joc com a model educatiu.

  1. Manel Sayrach escrigué:

    El joc, sigui virtual o real, és un gran recurs a l’educació. El principal motiu que això sigui així justament és el seu component lúdic,inherent al mateix. El fet de gaudir i pasar-so be, dona un plus de motivació, implicació i atenció extra molt important. Aquest és el punt de partida dels vídeojocs, elaborats sobre una estructura que retroalimenta constantment aquesta motivació; provocant la “necessitat” de continuar jugant, aprenent, superant dificultats…
    A educació física utilitzem el recurs del joc molt sovint, obtenint els “efectes” sobre l’alumne abans comentats. En altres moments, com podria ser l’aprenentatge d’una vertical, no el podrem emprar. I llavors el repte no tant sols serà motivar a l’alumne, sinó alhora, en molts casos, ajudar-los a superar les pors que l’aprenentatge proposat els hi provoca. I és aquí quan els punts comentats a l’entrada s’escauen d’allo millor:
    – grups de treball (nivells del joc)
    – seqüenciació de l’aprenentatge (pasar pantalles)
    – feedback immediat, per comentari de professor, company@s i/o visualització de gravació de l’exercici als mòbils (error-anàlisis-repetició)
    – definir clarament tota la progressió per arribar a l’objectiu final, i valorar cada esglaó superat (pasar pantalles, nivells, premis extres dels jocs)
    – treball col.laboratiu, les ajudes entre alumnes són imprescindibles per afavorir l’aprenentatge i donar seguretat (jocs online)
    – no posar mínims a l’aprenentatge, sinó valorar realment l’esforç i evolució a banda del nivell (el joc mai et suspen et “mata”, t’elimina! però al moment et torna a donar una altre oportunitat, dependrà de tu si vols o no repetir-la…)
    Crear un vídeojoc implica milers d’hores de feina, però la majoria giren entorn a estructures molt similars que es repeteixen. Quina metodologia podem crear pels aprenentatges que oferim als nostres alumnes?
    Ah! Haig de confessar que jo i els vídeojocs mai ens hem entès… 😉

  2. Jordi Nomen escrigué:

    Benvolgut Manel,
    Trobo estimulants les teves preguntes i els plantejaments que fas però deixa’m que faci d’advocat del diable. Com evitar que la competitivitat que Ja ens guanya ara la partida a les aules ens la torni a jugar a través dels videojocs. El valor principal dels videojocs. als que juzguen els nostres alumnes és guanyar no cooperar. El valor principal en l’ideari dels creadors de jocs és atrapar i vendre. Amb això no Vull dir que el joc no porti aprenentatge.Seria una barbaritat. De fet hi ha tota una categoria de jocs anomenats jocs seriosos que han estat creats amb aquesta funció. Gràcies per les teves propostes.

    • Manel Sayrach escrigué:

      Ah la competitivitat…! Jo la trobo necessària i positiva, això si sempre ben entesa. Giren masses perjudicis entorn la mateixa… però això seria tema per una altre reflexió.
      Si, molts vídeo jocs es basen en guanyar, avançar, superar i en alguns casos havent de cooperar. Però que és l’aprenentatge, sinó guanyar coneixements, avançar en estratègies i superar dificultats d’entre moltes altres coses?
      No nego l’ànim de lucre de les empreses de vídeo jocs, com la de les editorials dels llibres de text. Així com els contravalors que poden transmetre, però aquí serà la nostra funció d’educadors la que ha d’ajudar als alumnes a destriar i potenciar el que considerem correcte i millor.
      Estimat Jordi no deixem mai de debatre😉

      • Jordi Nomen escrigué:

        Estimat Manel,
        Els coneixements per a mi, no es guanyen, es construeixen. I els que s’han demostrat falsos, no són perdedors, sinó les baules necessàries per construir els següents, necessàriament provisionals, sotmesos sempre al dubte i la falsació. El que em preocupa de debó és que es consideri, i no vull dir amb això que tu ho defensis perquè em consta que no és així, que l’èxit és sinònim de productivitat. Ahir Obama va dir a la Cimera de les Amèriques que ” hi ha un gran futur per a un mercat de 1000 milions de persones” .El que em fa por és la paraula mercat! .I per acabar les paraules de Vargas Llosa,al Pais d’avui, que comparteixo malgrat ser a les seves antipodes, “És una tragèdia que la cultura acabi en pur entreteniment”. I gracies Manel pel diàleg.

  3. James Ward escrigué:

    M’encanta veure el debat generat arran d’una entrada al nostre bloc! Crec que hi ha molts elements relacionats amb el model del vídeojoc que hauríem d’incorporar a la nostra docència, però això no implica que hem de plantejar les nostres classes com a espais per jugar a vídeojocs comercials. Hauríem de pensar més en l’estudi de sístemes i en les opcions que triem contínuament a les nostres vides i en les seves conseqüències. L’aspecte del vídeojoc que més m’atrau és que pots equivocar-te tants cops com vulguis, el joc acaba i tornes a començar. La vida no és aixì, d’acord, però molts cops els nostres alumnes pensen que no podran mai superar les seves dificultats en certes matèries, temen fracassar o fer el ridícul demanant ajut o opinant a classe, hem de crear espais en els quals els errors són acceptats.
    I crec, com Manel, que un cert dòsis de competitivitat no és dolent, i que hem de preparar els nostres alumnes per al món en que vivim, que és, malauradament, un gran mercat!
    Seguiré buscant articles sobre aquest model.

  4. Retroenllaç: El videojoc com a vincle dels NENS amb l’aprenentatge « AmicsDeLesTIC's

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: